Adéu als Gingers
Se disuelve una da las compañías que ha dado más alegrías al circo catalán en los últimos años. El 15 de enero hicieron su última actuación.
Artículo publicado por Jordi Jané en el diario El Punt/AVUI el 7 de marzo:
La fundació i dissolució de companyies és una constant del circ contemporani català, una constant també compartida pel Nouveau Cirque francès, per bé que el líquid amniòtic de la grandeur garanteixi a artistes i companyies unes condicions de subsistència molt més favorables.
Crear circ a Catalunya és una aventura arriscada i plena d’esculls i limitacions: una formació artística que és la que és, unes condicions econòmiques i d’infraestructura sovint sota mínims, i un mercat gens estructurat, acaben fent un feix que llasta la dinàmica interna dels grups humans fins al punt que hi ha companyies que es dissolen per esgotament després del primer espectacle. No és forçosament un mal: té de positiu que molts artistes s’integren en d’altres companyies o en creen de noves, amb el consegüent enriquiment i acumulació d’experiències.
El passat 15 de gener, la companyia catalana Los Gingers feia la seva última actuació al Théâtre des Nouvelles Générations (Lió) després de 5 anys d’exhibir Perlas y plumas arreu del món amb una mitjana de 64 bolos l’any, xifra prou indicativa de la seva acceptació en el mercat internacional.
Amb sòlids currículums artístics, Ramiro Vergaz (Valladolid), Guga Arruda (São Paulo) i els catalans Sílvia Compte i Dani Cercós van fundar Los Gingers el 2004. Formada amb el mestre Rogelio Rivel, Sílvia Compte venia del duo d’equilibris acrobàtics Quique & Sílvia i de La família Ramírez. Dani Cercós havia estat a Malabarlos, Diamantes i amb Los Galindos a l’espectacle Amalgama, en el qual també va treballar Guga Arruda, professor d’acrobàcia al Brasil. Amb experiència en llits elàstic i malabars, Ramiro Vergaz va arribar a Barcelona després de fer mercats medievals i dues temporades al Japó.
Al currículum de tots quatre hi ha canvis de companyia, viatges per Europa, el Brasil, el Japó o Moscou; projectes fallits, col·laboracions esporàdiques, expedicions amb Pallassos Sense Fronteres i algunes èpoques de guaret forçat que sempre serveixen per reflexionar i encarar el futur. Tot plegat, una vida personal rica i dinàmica no exempta de moments de crisi. La vida de l’artista de circ rere cortines no és gairebé mai de color de rosa, però tot plegat serveix per créixer.
Molts companys de professió els consideren successors dels històrics Los Galindos (que, amb 20 anys de feina, divendres que ve presenten Maiurta a Roca Umbert, Granollers): el cert és que tots dos grups comparteixen esperit d’equip, visió escènica i manera de treballar aspectes que, d’alguna manera, són la tònica de les companyies catalanes de circ.
Esplèndid espectacle
Perlas y plumas ha estat un distanciat homenatge al cabaret, amb el qual hem xalat gent de totes les edats i condicions, que ha recollit molt bones crítiques allà on ha anat i que ha rebut premis en diversos festivals internacionals. Muntat sense subvenció i lligat dramatúrgicament amb base a la relació entre tots quatre personatges, destil·lava un humor subtil i una ironia sense exabruptes ni extravagàncies. El nivell tècnic era impecable en totes les especialitats (malabars, acrobàcia, salts a la bàscula, barra còmica, equilibris sobre bastons i dansa indie i acrobàtica). Mentre els Gingers construïen l’espectacle, Tortell Poltrona els va integrar a la gira 2005-2006 del Circ Cric, i tant el fet de treballar en pista com l’adaptació dels diversos números al ritme de l’espectacle del Cric els va significar una positiva experiència. Ara Los Gingers han plegat, però tots quatre components continuaran fent circ. Enllà de la nostàlgia, que després d’aquest guaret els arribi una bona saó.
