Sebastià Gasch afirmava que l’essència del circ és a les petites carpes. A Pineda de Mar n’hi ha un bon exemple: escola de circ, creació i exhibició d’espectacles

El 2006, Serena Vione i Tin Peláez funden a Santa Susanna (Maresme) l’associació El Circ Petit amb l’objectiu de fomentar i divulgar el fet circense. El 2007 es traslladen a Pineda -localitat ara inscrita a la xarxa Ciutats Amigues del Circ-, on instal·len una carpa als afores de la població. Des que es va inaugurar el febrer del 2008 fins que la nevada del passat 8 de març la va deixar inservible, la carpa del Circ Petit ha estat escola infantil de circ i espai de creació i exhibició d’espectacles.

D’aquest març ençà, el Circ Petit ha hagut de suspendre les classes, amb el consegüent daltabaix econòmic i moral per a artistes, professors i alumnes. En aquests tres llargs mesos, l’Ajuntament de Pineda ha intensificat les gestions per trobar un nou espai, però els nervis i la precarietat econòmica han fet que Tin Peláez i Serena Vione s’arribessin a plantejar anar-se’n amb el circ a una altra banda. Finalment, però, sembla que tot s’encarrila. Francesc Millán, regidor de Cultura i Esports de l’Ajuntament de Pineda, em confirmava dissabte passat que ja s’ha trobat un espai definitiu i molt més adient: un terreny força cèntric, prop dels hotels i de la platja i a cinc minuts del tren. Si les previsions es compleixen, la carpa del Circ Petit, reparada a Itàlia ja fa setmanes, es podria tornar a aixecar a finals d’aquest mateix mes de juny. És una bona notícia, perquè les activitats del Circ Petit dinamitzen el sector circense i, alhora, dinamitzaran culturalment i econòmicament Pineda de Mar.

Els promotors

Serena Vione és una acròbata italiana filla d’acròbates. Formada en societats gimnàstiques de Torí, té una llarga carrera esportiva en salts al trampolí i al llit elàstic i experiència com a formadora en aquestes especialitats. Posteriorment ha après trapezi i tècniques aèries, mans a mans, verticalisme i improvisació teatral, i ha treballat en teatres, circs i escoles de circ per Itàlia, l’Estat espanyol, Grècia i Xipre.

El pinedenc Tin Peláez descobreix el circ el 1999, freqüenta l’escola Rogelio Rivel, aprèn equilibri i malabarisme a l’escola madrilenya Carampa i completa la formació entre l’Estat espanyol i Itàlia tot girant amb el seu espectacle Malekilibrio’s. El 2005 imparteix equilibrisme a les escoles torineses de circ Teatrazione i Vertigo. Coneix Serena Vione, amb qui es trasllada a Catalunya amb la idea de muntar una escola de circ i crear espectacles.

‘Can Res Més’

Per al públic en general, però, el que parla d’una companyia són els seus espectacles. Vaig tenir l’oportunitat de veure el seu Can Res Més el passat dia 28 al Cabaret Coluche que la tropa d’en Tortell Poltrona munta cada divendres a Sant Esteve de Palautordera. Estrenat l’agost de l’any passat, Can Res Més és un espectacle molt digne i sense grandiloqüències, pròxim i ben travat. La Serena i en Tin hi presenten bocins de la convivència d’una parella pobra que no tenen res més que una patata per ficar-se al pap. La situació provoca aproximacions i morros, jocs de seducció i allunyaments, retrobaments i complicitats. Tot plegat, servit amb diverses tècniques d’acrobàcia i equilibri emmarcades en un ambient i un estil interpretatiu volgudament evocadors del cinema mut -i fins i tot amb algun flaix de dansa acrobàtica que bé es podria inscriure en el napolità Salone Margherita de la primera meitat del segle passat-. Les músiques, triades amb afecte i rigor històric, serveixen els climes adequadament. El pintor Joaquim Torrent els ha endegat una escenografia amb material reutilitzat, que s’adiu també amb l’època evocada.

Dirigits en l’última fase del muntatge pel singular Adrian Schvarzstein, Vione i Peláez aconsegueixen que les tècniques circenses engranin planerament amb l’acció. Així, els diferents exercicis acrobàtics o d’equilibri semblen una prolongació natural de la narrativa del seu fer quotidià -un escull, aquest, en què sovint s’enroca més d’un creador de circ contemporani-. Ens obsequien amb funambulisme a la corda, acrobàcia a les teles, dansa acrobàtica, cascades, acrobàcies portades, malabars, barra fixa i una insinuació de claqué.

Atenció, programadors: Can Res Més és un espectacle fresc, entretingut i per a tots els públics, i no crec que suposi una gran despesa de contractació. D’altra banda, la parella també té en cartell l’espectacle SupeRepuS, destinat al públic infantil. De vegades, el bon circ es troba al pot petit, com la bona confitura.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 37. Dilluns, 7 de juny del 2010 – Autor: Jordi Jané