El Groupe Acrobatique de Tanger, que l’any 2008 ja va meravellar el públic del Grec amb Taoub, protagonitza per a Zimmermann i de Perrot Chou Ouchouf, un espectacle ple d’acrobàcies fascinants, de vida, bon humor i fantasia. En aquesta obra, el títol de la qual vol dir en àrab “mira i torna a mirar‟, els marroquins tornen a posar a prova les seves extraordinàries habilitats circenses mentre recreen, amb un punt d’humor i ironia, les tradicions i la vida quotidiana al seu país.

El Groupe Acrobatique de Tanger, creat el 2003 per Sanae El Kamouni, torna a fusionar el talent de creadors europeus amb la llarga tradició artística dels acròbates marroquins. Correalitzat amb el Festival d’Avinyó i el Festival d’Atenes-Epidaure dins el projecte KADMOS.

Chou Ouchouf – Zimmermann & de Perrot
Interpretat pel Groupe Acrobatique de Tanger
Dates: 3 i 4 de juliol
Espai: Teatre Grec
Durada de l’espectacle: 1 h 10 min
Horari: 22 h
Preu: 16-28 €

Estrenat el 25 de setembre de 2009 a Tànger.
Espectacle recomanat per a adults a partir de 8 anys.

Fitxa artística
Concepte, direcció i escenografía Zimmermann & de Perrot
Composició: Dimitri de Perrot
Coreografia: Martin Zimmermann
Dramatúrgia: Sabine Geistlich
Interpretat pels acròbates del Group acrobàtique de Tanger Abdelaziz el Haddad, Jamila Abdellaoui, Adel Chaâban, Younes Hammich, Younes Yemlahi, Yassine Srasi, Amal Hammich, Mohammed Hammich, Mustapha Aït Ourakmane, Mohammed Achraf Chaâban, Samir Lâaroussi, Najib El Maïmouni Idrissi
Coproducció Grand Théâtre de Luxembourg; Pour-cent Culturel Migros; Le Volcan, Scène.

Groupe Acrobatique de Tanger
El Groupe Acrobatique de Tanger va ser creat el 2003 per Sanae El Kamouni. La seva idea era treballar amb els acròbates de Tànger per crear una cosa nova. La seva premissa era simple: al Marroc hi ha una tradició, única al món, d’acrobàcia, amb la seva pròpia història, que és practicada amb un remarcable grau d’excel•lència per nombroses colles i famílies. Tanmateix, aquests artistes no fan creació, sinó que estan condemnats a repetir sempre els mateixos números. Uns números que duen a terme al carrer, als circs tradicionals o en les comptades ocasions que obtenen un contracte de la indústria del turisme i l’entreteniment.

Convençuda que era possible inventar una història nova amb aquests artistes de talent, El Kamouni va proposar al productor Aurélien Bory que anés a Tànger a crear la primera producció contemporània amb acrobàcies marroquines. El resultat va ser l’espectacle Taoub, que es va estrenar el juny del 2004 al cor de Tànger, als jardins de Mendoubia. Després van venir més de 300 representacions a Europa i la resta del món amb èxit continuat. L’èxit de Taoub va aportar públic i visibilitat professional al grup, i el va consolidar com a companyia. Sanae El Kamouni, directora de l’Association Scènes du Maroc també produeix gires internacionals i emprèn activitats pedagògiques locals.

El Grec Festival de Barcelona és la principal cita de la ciutat amb el teatre, la dansa, la música i el circ. És un festival que el 2010 arribarà a la seva edició número trenta-quatre i que, en aquests anys, no només ha esdevingut la principal atracció cultural de l’estiu barceloní, sino també una referència al calendari europeu de festivals.

Zimmermann & de Perrot
Durant la dècada passada Martin Zimmermann i Dimitri de Perrot van situar el seu art, vibrant i personal, més enllà dels marcs convencionals. Junts fusionen música, circ, dansa i arts visuals, i creen una obra extraordinària. El poder de les seves creacions deriva del diàleg intens i constant, que es veu intensificat per la col·laboració artística entre tots dos. Zimmermann & de Perrot són creadors i artesans de les seves obres. Els seus escenaris teatrals, amb tota mena de detalls i elaborats meticulosament, tenen un paper clau a cada creació. Aquests escenaris en contínua transformació són l’indret de la seva creació. Des d’aquí s’embarquen en expedicions per la terra erma de l’existència humana i es rendeixen completament al poder expressiu de la música i dels seus cossos. Els dos artistes suïssos han inventat un llenguatge propi, en el qual les imatges, senzilles i poderoses, no vénen de les paraules, sinó del so i el moviment. Plena d’humor, la seva obra és de vegades absurda i sempre poètica.