Escarlata Circus celebra el seu 21è aniversari damunt d’un pastís guarnit amb cabrioles, sentiments, equilibris, gravetat, destresa, animalitat, cruesa, dolçor i totes les potingues d’un rebost molt estimat.

Devoris Causa és passat, present, futur i, sobretot, imaginació, que és l’espai més atemporal que existeix fora de mides i de catalogacions, l’espai de llibertat per excel•lència.

Espectacle servit en la intimitat d’un espai circular en el qual la poesia del moviment de dos personatges ens farà viatjar al futur passat del plusquamperfet indefinit de les emocions. La manipulació d’elements, en aquest cas verdures, ens serveix per explicar una història cruel i quotidiana amb els perfums més saborosos de la cuina.

Funcions:
Dissabte 30/01/2010 a les 18’30h i a les 21h.
Diumenge 31/01/2010 a les 17’30h i a les 20h.

Lloc: Muralla De San Llorenç, 15, Mataró
(Pati De L’Asil St Josep)

*Espectacle no recomanat a menors de 8-10 anys.

Equip:
Idea i Guió: Escarlata Circus.
Direcció: Jordi Aspa.
Intèrprets: Jordi Aspa i Bet Miralta.
Mirada exterior en moviment: Roberto Olivan.
Acompanyament artístic – definició espai: Jani Nuutinen.
Definició personatges: Pierre Pilatte.
Disseny il•luminació: Jep Vergés.
Construcció i consells manipulació: Nartxi (Txo titelles).
Escenografia i utillatge: Diego Polognioli.
Vestuari: Lluc Castells.
Consells Musicals: Xavier Boixader.
Disseny de so: Audiolab.
Assessorament culinari: Mariona Cuadrada.
Cortinatges: Esteve Ferrer.
Efectes especials elèctrics: Josep Gascó.
Disseny gràfic: Manuel Porter.
Producció executiva: Escarlata Circus i Marcel•lí Puig.
Disseny i construcció carpa: Claude Rigo – La Machine

Disciplines emprades
– Construcció d’objectes i la respectiva manipulació a partir de verdures.
– Llançament de ganivets i de destrals.
– Joc teatral.
– Ensinistrament animal.
– Moviment – dansa.
– …sobretot la tècnica de la sorpresa.

Espectacle inscrit en la poesia humano-animal, circense i caníbal-verdulaire dels tres personatges centrals de la història.
Res és fàcil ni és el que sembla. Tot és pura ficció de la realitat i tot és realitat en la ficció. Provocar subtilment el conscient col•lectiu posant de relleu el síndrome humà dels castells de sorra, construir per destruir, viure per morir, fer per desfer, conèixer per ignorar. Tots aquests conceptes, sovint els construïm damunt de fonaments febles i esfondredissos. A l’espectacle hi juguem, en fem ressò, els posem de manifest; fem existir per després fer desaparèixer, plorant, rient, jugant, ballant, desafiant,…
…un clam a la llibertat, a la imaginació…

Proben de transformar la vida , la de ells i la vostra, o bé participar a una petita fase d’emocions. La vida és recta o, de vegades, dóna tombs. Ells han triat l’espiral plena d’alenades d’aire fresc, que arriben del més enllà, farcides d’equilibris, gravetat i tots els sentits a flor de pell.

L’experimentació en el moviment i l’aprofundiment en la dramatúrgia d’uns personatges que supuren circ pels pors en els moments menys esperats, condimenten la història de forma agredolça, picant, amargant i fins i tot, salada. No és un espectacle culinari ni de circ ni de dansa ni de teatre; és un convit a un ritual quotidià farcit d’intriga, de tastets, de proeses, de moviment i de drama.