El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya (CoNCA) presentó hace un par de semanas su primer informe anual sobre el estado de la cultura y de las artes.

Un extenso documento de análisis y trabajo en el que se hace un diagnóstico diferenciado de los diferentes sectores: artes visuales, fotografía, cine, diseño, arquitectura, teatro, danza, música, libros y edición, cultura científica, cultura popular y tradicional, y del circo.

Aquí tenéis el análisis que se hace sobre el circo:

Estat de la qüestió

El sector del circ és jove a Catalunya pel que fa a l’aspecte organitzatiu. Des del 2004 funciona guiat i empès per una forta i efectiva Associació dels Professionals del Circ de Catalunya (APCC), que aglutina els professionals de circ (artistes, formadors, agents, directors, tècnics, gestors, etc.) i les seves companyies, a banda també de dialogar amb les administracions per aconseguir normalitzar un sector amb moltes mancances, encara, de reconeixement artístic i social. Amb pocs anys, el sector s’ha dotat d’una eina essencial per aconseguir aquest reconeixement com és el Pla integral del circ (2008), el desplegament gradual del qual ha de comportar avanços en la regulació dels estudis de circ i en el desenvolupament d’estratègies que haurien de tendir a eliminar les encara no prou bones condicions de creació, producció i exhibició d’espectacles de circ a Catalunya.

Ara per ara, no disposem encara de gaire informació sobre el sector del circ a Catalunya. L’any 2000 es va dur a terme un primer estudi, encarregat per la Generalitat, actualment ja totalment desfasat.

L’exposició L’art del risc. Circ contemporani català al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, inaugurada el gener del 2006 i organitzada per KRTU, va ser el primer aparador sobre l’activitat circense a Catalunya. Coincidint amb l’exposició, KRTU va organitzar el seminari El circ i la poètica del risc, també al CCCB. Les dues iniciatives van servir per revisar i recuperar la història del circ a Catalunya dels darrers trenta anys i per posar damunt la taula les mancances i les possibilitats de creixement d’aquest sector.

Des de fa uns anys, l’APCC recopila i endreça els directoris del món del circ a Catalunya i, en el marc de la redacció del Pla integral del circ, l’any 2007, es van dur a terme diversos censos específics, però és al 2008 que es decideix incorporar el circ a les estadístiques del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació tot diferenciant-lo, per primera vegada, de la resta de les arts escèniques. Aquesta valuosa informació ha de permetre conèixer amb més precisió les necessitats del sector en els àmbits de la gestió, la producció i l’explotació d’espectacles. Malauradament aquestes dades només són de sales, mentre que la majoria de les activitats circenses són de carrer i a l’aire lliure o en circs en vela, amb una clara problemàtica de comptabilització de públics. Caldria, per tant, cercar la manera d’adjuntar a les dades en sala les quantitats de públic de carrer per copsar el veritable impacte i recepció de les produccions de circ.

Són necessàries, per tant, tasques de recopilació i estudi de les dades d’un sector encara no prou documentat, a fi de conèixer més a fons la seva realitat i definir amb més rigor estratègies d’actuació a favor seu, i en relació amb els altres àmbits de les arts escèniques.

Dades dels espectacles de circ representats en sales de teatre de Catalunya

Font: Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ. Gabinet Tècnic del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Espectacles: 121 – 122
Representacions: 256 – 276
Assistents: 38.938 – 41.322
Recaptació: 376.814 – 300.142

L’Associació de Professionals del Circ a Catalunya (APCC)

L’Associació de Professionals del Circ a Catalunya (APCC) neix al final del 2004 i la seva finalitat és fomentar, divulgar i normalitzar aquesta art escènica en totes les seves modalitats, situant-la com a fet intrínsecament cultural en l’espai que li correspon al costat de les altres arts escèniques.

Actualment té al voltant de dos-cents vint socis professionals del circ de diversos àmbits i aglutina també socis representants de noranta companyies de circ. Realitza tasques de comunicació de notícies de circ en l’àmbit nacional i internacional, actua com a enllaç de les entitats i professionals del circ de Catalunya, ofereix regularment cursos de formació per a professionals i eines de professionalització per a companyies i artistes. També gestiona l’espai de creació La Central del Circ a Barcelona, de titularitat municipal, des del 2008.

L’APCC, amb la seva tasca organitzativa, formativa i d’interlocució amb les institucions, ha demostrat ser de vital importància, motor i guia d’un sector que té encara molt camí per córrer per assolir nivells de normalització i posar-se a l’altura d’altres àmbits culturals amb una trajectòria més llarga d’associacionisme i organització. No debades i en reconeixement de l’enorme tasca feta fins ara a favor d’aquesta normalització, l’APCC va rebre el Premi Nacional de Circ l’any 2009.

El Pla integral del circ

Després d’un llarg procés de treball, el març del 2008 el món del circ a Catalunya articula les seves demandes i necessitats en un document signat conjuntament amb el DCMC: el Pla integral del circ, un instrument bàsic d’articulació del sector, fins aleshores inexistent en política cultural referida només i exclusivament a les arts del circ. Des del mateix moment de la constitució del CoNCA, el març del 2009, aquest ens, des de l’especificitat de les seves funcions, també col•labora en el seu desplegament.

És cert que és una eina bàsica per donar impuls al sector, per normalitzar-lo i integrar-lo, així com perquè li dóna l’oportunitat de dialogar directament amb les administracions a través d’un diàleg constant i de reunions de caràcter trimestral en què es fa seguiment de les mesures preses i dutes a terme. Tanmateix, li cal empenta i embranzida: les expectatives i els objectius que preveu per als seus quatre anys de vigència (2008-2011) encara no s’han pogut assolir a causa de tota mena de vicissituds econòmiques i polítiques. No s’hi han invertit els diners necessaris i no ha comptat mai amb un pressupost definit des de bon principi. A banda dels diners a invertir-hi, calen més mesures de sensibilització, dignificació i promoció del circ en general.

El desplegament del pla és complex a causa de la fragmentació departamental amb què s’actua: posa en una taula els departaments implicats, però demostra amb escreix que la coordinació entre ells ha de millorar. Una mesura a prendre fóra la creació d’un comissionat especial i particular pel pla integral que vetllés tothora pel seguiment de les accions dutes a terme en aplicació d’allò acordat. Caldria dissenyar un pla estratègic del circ de més envergadura –i de més llarga durada, que no només de quatre anys– que assentés amb fermesa uns pilars fonamentals a partir dels quals pogués desplegar-se en un segon pla integral que s’hauria de començar a dissenyar a partir d’ara.

La formació en circ

La formació professional de circ no està reconeguda a l’Estat espanyol. Els ensenyaments artístics que reconeix la LOE són la música, la dansa i l’art dramàtic, i no hi ha cap marge de la llei que permeti reconèixer altres ensenyaments de l’àmbit de les arts escèniques.

Actualment, existeixen comptades escoles i centres d’iniciativa provada que ofereixen formació de circ. La majoria d’artistes de circ en actiu són autodidactes, altres vénen de la gimnàstica esportiva, però la majoria dels que es decideixen a dedicar-s’hi no han tingut una formació integral ni de circ ni d’arts escèniques en general.

A Catalunya, des de fa onze anys, l’Escola Rogelio Rivel de Barcelona imparteix una formació preparatòria a uns vint alumnes anuals, de diverses nacionalitats, i a uns quatre alumnes en el programa d’especialització. L’escola desenvolupa les seves activitats encara en unes instal•lacions prou precàries. Ofereix dos cursos preparatoris i un d’especialització, a banda, també, d’oferir cursos per a amateurs i professionals. Està subvencionada en un 40 % per ajuts de l’administració i la resta del seu finançament prové de recursos propis. La majoria d’alumnes que superen l’escola preparatòria, per millorar tècnicament, continuen la seva formació en centres superiors europeus amb professorat internacional o artistes de gran prestigi, per la qual cosa es constata una constant fuga d’artistes que no retornen al país que caldria evitar. Amb tot, cal dir que el cost d’un alumne professional de circ és molt elevat ateses les necessitats tècniques i la durada de la seva formació.

Tampoc no hi ha cap formació ni titulació reglada a Catalunya en tècnic de circ. Els tècnics dels espectacles de circ s’han format de manera autodidacta, sovint són els propis artistes, i alguns provenen de l’escalada i dels treballs verticals. Els tècnics de sala no tenen la formació específica que requereixen algunes disciplines de circ i cal constatar una greu mancança en formació tècnica en seguretat, tant per a artistes com per a tècnics. Els cursos de seguretat en aeris que esporàdicament s’han organitzat a Catalunya de la mà de l’APCC han estat obligatòriament amb professorat estranger i una iniciativa puntual. L’ESTAE de l’Institut del Teatre, que imparteix cursos per a tècnics d’arts escèniques, seria l’entitat més adequada per incorporar formació en tècnic de circ en el seu programa d’estudis per suplir la manca d’oferta a Catalunya d’aquests ensenyaments especialitzats.

Amb l’objectiu de regular i professionalitzar la formació de circ existent i dissenyar un pla de formació que inclogui tant la formació d’artistes i tècnics com la formació del professorat, el 2007 es constitueix la Taula de Formació de Circ, liderada des del principi del 2009 pel CoNCA, en el marc del Pla integral del circ. Aquest 2009, s’ha encarregat un informe que plantegi els possibles recorreguts formatius perquè siguin debatuts pel sector en el marc d’unes jornades per poder definir un mapa formatiu a Catalunya. Paral•lelament, els professionals de la formació de circ treballen conjunta¬ment amb els tècnics del Departament d’Ensenyament en l’Institut Català de Qualificacions Professionals per aconseguir el reconeixement dels estudis de circ en el grau elemental i mitjà de formació professional. En aquest precís moment s’ha definit una qualificació professional, Animació en circ, que acreditarà les competències assolides mitjançant l’experiència laboral. És una primera passa que s’ha de celebrar, però no s’ha de desistir en la cursa per arribar a aconseguir una regulació completa dels estudis de circ a Catalunya.

Un artista de circ necessita molts anys d’aprenentatge i de formació tècnica. Fóra convenient, doncs, que els futurs artistes de circ poguessin accedir, com més joves millor, a una formació continuada que vingués ja de les escoles i dels instituts de tot el territori.

Mentrestant caldrà potenciar els ajuts a la formació continua i de reciclatge per omplir el buit i corregir la no regulació dels estudis de circ en general, i les de tècniques de circ en concret.

Creació i producció de circ

Les companyies de circ catalanes solen tenir entre un i quatre integrants i, molt puntualment, un tècnic. Tampoc és gens habitual que hi hagi un productor o un distribuïdor integrat a la companyia.

Sovint diversos artistes independents s’acaben agrupant per fer un cabaret, sense formar una companyia estable amb una trajectòria comuna i una línia d’actuació de futur: això fa que la majoria de companyies no tinguin una entitat jurídica pròpia, sinó que els artistes facturen la seva feina per mitjà d’una cooperativa o bé són autònoms. Cal empènyer i no desistir en la tasca de sensibilització per a la regulació jurídica de les companyies de circ catalanes, encara no prou estesa.

El procés de creació d’un espectacle de circ difereix molt d’altres disciplines escèniques. La creació de números de circ i, finalment, d’un espectacle demana molt de temps, sovint anys, un profund treball d’investigació tècnica en les diverses disciplines, una gran complicitat entre els artistes i un entrenament físic diari. També són necessaris espais de treball adequats tècnicament i amb les mesures de seguretat necessàries.

Algunes disciplines de circ necessiten unes condicions tècniques i de seguretat molt específiques que condicionen tant la creació com la posterior exhibició d’espectacles de circ. Els artistes necessiten entrenar-se de manera habitual, preferentment en espais comunitaris adaptats a les seves necessitats i que acompleixin una normativa de seguretat, sovint inexistent o molt precària. La vida itinerant de la majoria dels artistes d’aquesta disciplina comporta, així mateix, la necessitat d’espais de residència per als períodes de creació o per a aquells professionals que no estan en gira. Com que el procés creatiu d’un número de circ és molt més llarg que en altres àmbits de les arts escèniques, potser caldria plantejar unes línies d’ajuts (beques de creació) dissenyades específicament per a aquest sector.

En aquests darrers anys, s’han incrementat els equipaments de circ a Catalunya. En un primer moment el sector només comptava amb les instal•lacions de l’Escola Rogelio Rivel i de l’Ateneu Popular de Nou Barris, així com del centre privat de recerca i pr¬ducció del Circ Cric de Sant Esteve de Palautordera. Però les apostes de les diverses administracions a favor del circ han propiciat la creació de nous equipaments com, des del 2008, l’espai de creació, assaig i entrenament per a professionals La Central del Circ de Barcelona, que actualment prepara el seu trasllat a l’espai definitiu de 3.000 m² a partir del 2011, el centre de creació i producció de circ La Vela de Vilanova i la Geltrú, que, amb un important endarreriment del calendari previst, segueix en fase de remodelació de les seves instal•lacions i de definició del seu model de gestió, i el futur centre de creació i producció d’espectacles de circ del complex fabril de Roca Umbert de Granollers. La necessitats d’espais de treball i la vitalitat i empenta del sector també han propiciat la proliferació d’espais alternatius i privats com els Cronopis de Mataró (iniciativa d’una associació en un espai cedit per l’Ajuntament que acull companyies en creació i organitza cabarets i cursos i tallers de formació), el Tub d’assaig de Terrassa (iniciativa d’una associació en un espai municipal on s’assaja circ, es programen cabarets i s’organitzen cursos i tallers de formació), La Nave de Barcelona (nau ocupada que no compleix cap requeriment legal ni de seguretat on s’entrenen i assagen artistes de circ i on es programen cabarets periòdicament) i el Circ Petit de Pineda (vela sense ubicació definitiva on s’imparteixen cursos infantils i preparatoris de circ i on es fa programació), entre d’altres.

La producció d’espectacles de circ té també especificitats que fins ara no s’havien tingut en compte en les polítiques culturals. La complexitat tècnica demana uns coneixements específics en el plantejament de la producció i la despesa en infraestructura sol ser molt elevada en el pressupost pel cost dels aparells i estructures de circ. Caldria reforçar els ajuts a infraestructura específica de circ per permetre les produccions amb els recursos tècnics necessaris i la investigació en nous aparells circenses, així com preveure la producció de circ en els estudis de gestió cultural. L’accés limitat fins ara de les companyies de circ als ajuts a producció i a les coproduccions per part d’entitats públiques ha fet que la majoria d’espectacles produïts aquests darrers anys fossin de petit o mitjà format, de curta durada i, al mateix temps, de llarga explotació.

Pocs productors d’arts escèniques inverteixen en espectacles de circ, i això fa que les produccions de gran format no siguin pròpiament i exclusivament de circ, sinó que interactuen amb altres disciplines com ara la dansa o el teatre. L’Ateneu de Nou Barris i La Vela de Vilanova són les úniques entitats que realitzen una producció pròpia anual de gran format: el Circ d’hivern, que s’estrena per Nadal i s’explota en gira. En aquests últims anys, el CAER de Reus també ha començat a coproduir espectacles de circ i ha possibilitat l’aparició de nous espectacles, alguns dels quals han tingut un gran èxit de crítica i públic. Fóra bo que les entitats públiques i privades que produeixen espectacles d’arts escèniques apostin pel circ, ja que es pot convertir en una important indústria cultural tal com s’ha demostrat en altres països.

Finalment, la precarietat amb què han treballat les companyies de circ catalanes ha fet que sovint en descuidessin la gestió, optant per l’externalització a través de cooperatives de facturació.

Exhibició i difusió de circ

Els períodes d’explotació dels espectacles de circ són llargs, entre dos i cinc anys, i una companyia de circ ha de fer moltes actuacions per rendibilitzar la inversió de temps i econòmica de la producció de l’espectacle. A Catalunya poques companyies de circ accedeixen als circuits d’exhibició en sala. La majoria de teatres no estan adaptats per acollir aquests tipus d’espectacles i només en els darrers anys els grans teatres públics i festivals de referència d’arts escèniques han començat a incorporar alguns espectacles de circ en les seves programacions. Generalment, però, es tracta de companyies internacionals. Per tant, el gros de la contractació de circ català a Catalunya es concentra només en les festes majors, els festivals de circ i arts de carrer. Moltes de les companyies de circ catalanes treballen més de la meitat del temps fora de Catalunya per aquesta manca de circuit. El llenguatge internacional del circ permet exportar els espectacles arreu, sobretot a països on el circ és una art escènica normalitzada.

Facilitar l’accés del circ a les sales, l’acollida dels circs en vela per part municipis, potenciar els festivals i aconseguir una programació de circ regular i estable seria la clau per al desenvolupament del sector del circ. Segons l’APCC, actualment a Catalunya hi ha uns dotze festivals de circ i uns tretze festivals d’arts escèniques que programen espectacles de circ. Els més grans i que apleguen programadors són el Festival Trapezi (Reus) i la Fira de Tàrrega. I en aquests darrers anys el Mercat de les Flors de Barcelona, com a Centre de les Arts del Moviment, ha optat per donar molta més visibilitat a les arts del circ en la seva programació, així com el CAER de Reus, que produeix i programa circ amb regularitat.

Cal fer esment de l’existència des del 2007 del protocol per a les gires de circ a Catalunya, impulsat per la Generalitat i signat per les federacions de municipis i l’APCC, al qual cada municipi català és lliure d’adscriure-s’hi. D’aquest protocol deriva la iniciativa del DCMC anomenada Xarxa de Ciutats Amigues del Circ, que té com a objectius aconseguir una xarxa de ciutats de Catalunya que promoguin de manera continuada el circ de qualitat, de manera que aquest sigui considerat al mateix nivell que les altres arts escèniques, així com crear una programació estable de circ a teatres, velesi espais municipals i consolidar públic atesa la fàcil capacitat de convocatòria. Tot i les bones intencions d’aquesta iniciativa, el programa no acaba de funcionar i caldria replantejar-lo de bell nou.

Pel que fa a la difusió, les companyies de circ necessitarien molt més suport a l’hora de poder difondre i publicitar les seves creacions i així aconseguir amb més prestesa contractacions per mostrar-les. Com ja s’ha indicat, l’explotació de les produccions de circ és de llarga durada i, amb una bona difusió, pot rendibilitzar-se molt millor.

Pel que fa a la difusió periòdica, el món del circ compta amb la Revista Zirkolika (l’única publicació catalana específica de circ), així com alguns articles d’anàlisi de les arts del circ en alguns diaris. També en la revista mensual de l’Ateneu de Nou Barris hi ha sempre alguns continguts de circ.